Ens passem la vida desitjant que arribi alguna persona que ens estimi sense condicions, sense mesura, amb tendresa i carinyo...
I quan arriba tens la sensació de donar voltes pel cel, de flotar en l'aire...és tant tendre, tant dolç, t'encanta.
Et fa sentir especial.
Però les coses maques mai són prou maques.
Sempre amaguen algun problema.
I efectivament tu n'amagues molts.
No ets allò que és diu lliure, diguéssim que li has promés amor incondicional a una altra persona, que evidentment no sóc jo.
Però aquesta persona últimament només et fa mal. Tot i així ets incapaç de dir-li res, de parlar-ne, fins i tot després del que va passar entre nosaltres. No. Ets massa covard.
I jo que intento no menjar-me el cap per tot. Però tot és massa difícil de fer fora.
No n'ets conscient de res.
I jo mentrestant em consumeixo en les sombres de la teva vida.
Quan la nit et porti de nou al llit, demano recordis que vas fer ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada