Serà cert això que sento?
Una altra vegada?
Voleu dir que és bo aquest ritme que duc?
Avui un, demà un altre...però no em mal interpreteu, no sóc superficial, o almenys intento no ser-ho.
Quan les coses amb una persona no funcionen, de sobte, te n'adones de que hi ha gent al teu costat que, se't fa imprescindible.
És molt a poc a poc, casi imperceptible, però hi és, sempre hi és.
I quan no hi és?
Ostres, quanta soledat aleshores, i quina tristor i quin sentiment més estrany...enyorança?
I per què?
Per què sento això?
El que si que és cert és que no em vull equivocar, aquest cop no, és massa important per mi, és imprescindible.
És quelcom alegre, divertit, amable, madur, és genial.
No el vull fer patir.
No vull patir.
i ara què?
què hauria de fer?
Sento molt, sento poc...què sento?
I a barrer el querer con los pelos de un pinzel
