Quants cops no hem recordat la felicitat que omple els nens i que ens envaeix amb la mateixa força?
Quants cops no hem desitjat tornar a aquells temps?
Aleshores tot semblava llunyà, trivial, no tenies més preocupacions que a quin joc jugaries aquella tarda, el somriure no desapareixia de la teva cara, i sempre anaves brut de tirar-te pel terra.
I de sobte, crèixes, contra la teva voluntat comencen a envair-te responsabilitats, tot té importancia, un petit error i tot el que t'ha costat tant aconseguir...desapareix. Comences a notar dolor de veritat, d'aquell que t'omprimeox el cor, i notés un dolor punyent que no t'abandona.
Però sempre hi ha motius per continuar somiant, de fet és quelcom que mai hauriem de deixar de fer, somiar, somiar que un dia tornarem a ser com aquells nens que un dia vam ser. I els problemes que tant ens atabalen, poc a poc despareixerant, i ens tornarà a envair la felicitat dels nens.
Lluita pels teus somnis, ves-los a buscar. Fes que siguin certs, abraça'ls.
