Iiiiiiiiiiiiiiiii!!

Iiiiiiiiiiiiiii!!
Avui sóc molt feliç!!
I per diversos motius:
1- He acabat examens!!!!!!!!
2-Aquest finde és carnestoltes!
3-La setmana que ve començo pràctiques

i


4- Tinc el msn i el mòbil d'un noi taaaant macu...uix...és que hi penso i ...aii...estic com desganada...no sé perquè serà!


En fi que no tinc moltes més coses a dir...que disfruteu mooolt aquest finde i un petó ben fort!!!


Ja veuràs com serà així, com t'omplirà per dins, has de deixar que actui la màgia

En fi, a vegades la vida et posa constanment obstàcles i dificultats perquè decaiguis i abandonis.
I home, a vegades ho aconsegueix.
Cert, el primer que se'm va passar pel cap va ser abandonar, i així fora problema.
Però després hi vaig pensar bé...quin sentit té abandonar després de tot l'esforç que he fet per arribar on sóc?
La qüestió, però, és que se'm fa molta muntanya tornar a començar.
Quan ja tenia tot planejat, haig de tornar a començar.
I el pitjor de tot és la decepció que em queda oprimit-me el pit, hi ha moments en els que fins i tot em costa respirar.

Però la vida segueix i amb ella totes les il·lusions que hi he dipositat.
I per això, tot i que avui em costi més...continuarem caminant.

Contemplarem el món des d'un miratge perdut al mig del mar, i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.

Petons!

Confiança

Sovint no és fins que et relaxes que les coses actuen per si soles. I això perquè? que fa que de sobte tot rodi sol?
Doncs que quan per fi decideixes relaxar-te actues com ets. Tal i com ets. I això no té pre.
Ho notes i ho noten.
No és fin que no creus en tu mateixa que les coses canvien.
I així ens passem la vida.
Primer moments de tensió, de por, angoixa, soledat...
...aleshores bé la confiança i de sobte tenim...
...alegria, felicitat, relax, bogeria, diversió...

I aquest és el secret de l'èxit.
L'autoconfiança que mai hauriem de perdre i és tant díficil de trobar.

Des d'aquí una abraçada feliç...

I com em diu la meva mare...

...abraça. I si mai es trenca l'abraçada; recull els trossos.

Seguirem caminant

I tot i que a vegades la tristeza et pot, i plores, i crides d'impotencia i maleeixes la teva manca d'intel·ligènica emocional, el camí és continuar caminant.
Caminar cap allò que vols aconseguir. Caure és el camí per aixecar-se cada vegada més fort.
I això farem.
Caurem.
I ens aixecarem un altre i un altre i un altre cop.
Així fins a aconseguir els nostres objectius.

Pero la vida amigo es todo corazón mientras no pierdas la ilusión, y por si fuera poco siempre sale el sol para poder pedir perdon...

Petons!

Què té el passat que pesa tant?

El passat és així d'inconstant.
Ara ve, ara se'n va.
Però és bo realment que el recordem?
Està clar que molts cops ens fa mal pensar-hi, si és bo perquè ja no ho tenim i si és dolent perquè ho volem oblidar.
Però què passa si ho oblidem? No estem oblidant també una mica de nosaltres? Vulguis o no el passat també l'hem creat nosaltres, i ens agradi o no vem actuar d'una determinada manera i ara ja no ho podem canviar.
Crec que és necessari que hi pensem en ell, perquè encara que ens faci mal, ens recoda els nostres errors i ens dóna les claus per superar el nostres problemes.
Hem de saber superar-lo i conviure-hi a la vegada.
Però una cosa és certa, hem d'evitar que el nostre passat ens faci perdre les coses meravelloses que ens depara el futur.


Bé avui m'he posat melancòlica, però és que he tingut un factor que m'hi ha fet pensar.

Hoy vas a comerte el mundo hoy no pierdas un segundo y a disfrutar tu sonrisa luciras
Aunque existan los problemas todo marcha sobre ruedas y gritaras todo va a cambiar.

Petons!