Volaves lliure en un món que cada dia et semblava més tendre i dolç.
Els teus somnis, com les teves ilusions, t'envoltaven dia i nit, i la possibilitat que aquests es complissin era cada cop més real.
El teu somriure omplia tots els llocs foscos de la gent que t'envoltava, sempre desprenies energia i felicitat per tots els porus de la pell.
Però de sobte...
















De sobte tot es torça.
Foscor, tristesa, dolor, molt dolor, desorientació, cansament...
Ja ho diuen que les desgràcies no venen mai soles.
Però el que no esperava era que fos tant seguit...i tan dur.






I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?

I ara què?

Finalment tenim fixat l'objectiu.
Tots dos sabem el què volem...és estrany, cap dels dos fa res per aconseguir-ho.
Em mires, et veig, sé què penses i sé que saps què penso.

Molt bé i ara què?

La veritat és que imaginava que és el que passaria, no vull que em vulguis només per aquest motiu en concret.
Prefereixo pensar que hi ha mil motius més perquè vulguis estar amb mi.

Com a éssers humans, preferim no saber, perquè quan no sabem, pot ser que tinguem por, però ens queden esperances.

Però ara ja ho sé, i sé perfectament el que hi ha, el problema no és aquest, el problema és, seré capaç d'aplicar el Carpe Diem a la meva vida?

Esperem que si, perquè sinó, tornarà a ser una història d'amor no correspos.

I això és molt trist.







Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria.

Escollir

Ens entristim sempre que no tenim a qui estimar. O quan creiem que no tenim a qui estimar.
Però de sobte les oportunitats arriben, i molts cops venen de dos en dos, per així embolicar-te més.
De sobte creus estimar bojament a una persona, però de sobte n'apareix una altre que et trastoca tot.

I aleshores vius un període incert, dubtós, i molts cops cruel.
Amb qui dels dos el teu cor vol estar?
Mentre no ho saps vas provant ara amb un, ara amb un altre.
Però això és lleig, molt lleig.

I un dia...com per art de màgia el teu cor té clar que vol i que sent.
La eterna i profunda amistat d'un, i l'amor etern i dolç de l'altre.
Ha arribat el moment, has escollit. No saps si bé o malament, però ho has fet...i ara que ja has escollit...ara què?










Ara incertesa i molta paciència.











Arribats a estes punt tu tries:

Desperta o Engull.