que per bé no vingui.
Quants cops no has hagut de patir per aconseguir somriure una mica?
Moltes vegades allò que ens fa mal, a la llarga ens portar un bé molt millor.
És per això que ara penso que tot el que passa és per alguna cosa, per un motiu concret i premeditat.
Quan perdem una possibilitat de convertir algú en alguna cosa més que un amic, sense adonar-nos'en el que fem és fer crèixer l'amistat, perquè la por que t'inavïa, que et posseeïa, i que et feia pensa que t'observaven tots, desapareix.
Aleshores veus amb més claredat els seus gestos, moviments, paraules, mirades, o potser no, però les veus diferents, des de una altra prespectiva, amb uns altres ulls.
És per això que a vegades hem de deixar que el dolor ens penetri, entri en nosaltre i actuï, d'aquesta manera ens farà crèixer dins nostre l'esperança de que alguna cosa millor vindrà. I quan estiguem preparats, podrem obrir els ulls per descobrir allò tant fabulós que ens espera.
I de ben segur que ens sorprendrà.
Petites llums em guien en les fredes nits com paraules senzilles i diferents, sempre que vens.
1 comentari:
Mariona!!
Com sempre...crec que tens molta raó en això que dius. Sempre es pot treure alguna cosa positiva de tot allò dolent que ens passa, l'únic que avegades no ho veus fins que no has passat la mala època.
Sas que sense voler has posat una de les frases que caracteritza perdidos?¿ "everything happens for a reason" :P.
Apa, un peto maka!! muuua* i merci per venir a animar-nos el dissabte!
Publica un comentari a l'entrada