Quantes coses ens fan somriure durant el dia.
Són coses senzilles, simples però amb una gran capacitat de fer-nos feliç.
Però a vegades és necessari viure la part dolenta de les coses, perquè així apreciem més la bona.
Aquí us copio un text que ho resumeix molt bé:
"Quan només hi hagin somriures,
una vida plena d’il.lusions i esperança, tot és bonic;
però quines experiències s’orgirien sense
el plor de l’infant, sense el desengany de
l’adolescent, sense la desconfiança de l’adult,
que seria de la vida sense l’incertesa d’haver
de triar.
I la nit que ens marxa, i el dia que ens ressegueix el
camí ón dins de qualsevol pensament no existeix el
temps real, no decidim el que fem en cada moment
sinó que som impulsats per la monotonia i la rutina.
La rutina que ens ha marcat un espai en el temps, i
una reflexió sobre el que realment hem de fer i volem
fer. Cal actuar llavors per l’impuls o per el pensament?
Realment, els nostres sentiments són els jutges de les
nostres accions, comdemnant els errors amb llàgrimes,
i amb rialles la felicitat."
Hoy me han contadao que la más bonito es ver nacer un poco de esperanza en alguien que no cree, que no cree en él.
1 comentari:
Buenas!
Nosé perquè però m'ha costat entendre el text. Suposu que en el fons vol dir que no hi ha alegria, si no hi ha tristesa, no? Que son pols oposats i sense un no existiria l'altre? Suposu que passa com tot, si no hi hagués negatiu, quin sentit tindria el positiu? Per tant si no existissin els moments dolents, en que relament ho passes malament, quin sentit tindria estar sempre feliç? Acabariem trobant alguna cosa que no ens agradés per poder aspirar a més.
Bueno aquí la meva petita reflexió :P. Un petó!
Publica un comentari a l'entrada