Comença un pont! L'últim abans de les vacances de Nadal, i encara haig de fer molta feina, molta molta molta, per això no puc anar a Paris amb als meus amics...però espero que els hi vagi genial! I mira ja veieu que he obert el bagul dels records...una altra foto del meu germà i jo, deu ser a Serrateix, on anàvem de càmping, i jo deuria tenir uns...6 anys i l'Oriol un 10, en fi que fa molt d'això...però m'agrada com sortim no?
Si és que de petits erem una monada...i ara de gans...en fi fem el que podem...xD!
Bé espero que tingueu un bon pont!
...i vuelvo a ser un loco para sobrevivir
a la locura de la vida, muchas veces la cabeza,
i a menudo la nariz, i una voz que me decía...
dejate llevar, si el alma te lleva,
duele el corazón cuando te lo dejas,
cerca del final, dónde todo empieza...
Fito y fitipaldis---->Dónde todo empieza
Petons!
2 comentaris:
Maka!!!
Espero que hagi anat bé el pont. Nosaltres per París, doncs ja t'ho hauràn comentat: caminar molt, puja, caminar més, més pluja, fred, entrar al metro, sortir, caminar, pujar escales....però tot això ha valgut molt la pena :).
Quan algún dia hi tornem a anar no pots faltar e!! jeje.
Apa, un petoas!!! muuua
Per cert....cançó guapíssima :)
Publica un comentari a l'entrada