No us heu sentit mai enganyats per les vostres propies sensacions i pels vostres propis sentiments? No heu tingut mai la sensació de que sou vosaltres mateixos els que us feu caure en un pou fons i fred? I que de vegades les teves aspiracions queden troncades i no arriben mai a complir-se a causa de la teva gran ilusió a que això passés?
Jo, constantment.
En fi un altre setmana que ve...i ja d'aquí res se'n va!
El cor plora
i el teu món s’ensorra,
plora i no es consola,
plora perquè l’han ignorat.
És de bojos,
és un joc de bojos;
sota la pluja freda
les llàgrimes no es poden parar.
El cor plora
i el teu món s’ensorra;
quan de veritat estimes,
més de veritat et poden fer mal.
Ja m’he cansat de compartir
aquest amor que solament m’importa a mi,
sé que és absurd necessitar
i estar pendent d’algú que saps segur que et fallarà.
1 comentari:
Ei wapíssima, per fi trobo un momentet per contactar amb tu!! nena quan de temps, com t'anyoro per això!!..per París molt bé..aqlla ciutat em roba el cor..o com es digui..però que és fantàstica!! ja la veuràs..
Allà us vaig trobar molt a faltar,..tot i q erem uns quants es notava que faltaveu!!
Ueno wapi, un petó ben gran i ànims per aqsta setmana..ens veiem dissabte!!
Una abraçada ben forta,i un petó inmens!!jeje
Publica un comentari a l'entrada