Finalment tenim fixat l'objectiu.
Tots dos sabem el què volem...és estrany, cap dels dos fa res per aconseguir-ho.
Em mires, et veig, sé què penses i sé que saps què penso.
Molt bé i ara què?
La veritat és que imaginava que és el que passaria, no vull que em vulguis només per aquest motiu en concret.
Prefereixo pensar que hi ha mil motius més perquè vulguis estar amb mi.
Com a éssers humans, preferim no saber, perquè quan no sabem, pot ser que tinguem por, però ens queden esperances.
Però ara ja ho sé, i sé perfectament el que hi ha, el problema no és aquest, el problema és, seré capaç d'aplicar el Carpe Diem a la meva vida?
Esperem que si, perquè sinó, tornarà a ser una història d'amor no correspos.
I això és molt trist.
Cada nit tinc un desig, la lluna per tu robaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada