...que no podia ser tot tant bonic.
I quan de mal que fan aquestes coses.
Lluitar contra un enemic no és fàcil, però ho és menys contra un amic.
Així que subtilment desapareixaré del mapa.
De fet ja m'ho imaginava, crec que fins i tot estava esperant el moment en que m'ho diguessis, però el meu cor es negava a creure-ho.
En fi, que suposo que són coses que passen.
Ara em torno a sentir buida, d'esperança, d'alegria, de vida...
Havia començat a pujar, molt ràpid i amb molta energia, estava radiant, reia, cridava, saltava, somreia...era molt feliç.
Ara però començo a notar la baixada, i em fa por, em fa molta por caure un altre cop al pou del que havia començat a sortir, de fet ja era fora d'ell, i no hi vull tornar.
M'hauré d'armar de valor un altre cop, torna a enfrontar la vida i continuar el camí que em porta cap algun lloc.
Tot i que encara no sé quin.
Tot és fosc, només una espurna és la nineta dels teus ulls, va pampallugant.
3 comentaris:
Ep tu!!!ostres Mariona què deu haver passat...amunt reina, amunt. Que sigui el que sigui...té solució i, pel que es llegeix entre línies...vaya C.I per no adonar-se de qui té al davant. Ja em pots dir...qui es pot resistir a una dona tan requetebonica, alegre, riallera, que salta i juga i...que viu la vida com tu??
RTA: Ningú!demostra-li a aquest (repeteixo C.I) el que es perd!!!!!
Ara faré un xoooof impressionant si no va per akí el tema....però bueno, no m'agrada veure't trista!!
Un petonet ben foooort*!
jajajajaja...crec que l'he liada...potser no anava per aki l'escrit...ja ho diuen que la meva intenció no és bona!jajajaja
...las mujeres somos las de la intuición...
¬¬' clarooo, amb mi varen fer una excepció!!!!jejeje
Mariona!! que ja fa dies q no renoves!! viam si tu curres...jijiji.
Quina trada més estressant estic passant a la feina...buf...
Apa, un peto!
Publica un comentari a l'entrada