En fi, a vegades la vida et posa constanment obstàcles i dificultats perquè decaiguis i abandonis.
I home, a vegades ho aconsegueix.
Cert, el primer que se'm va passar pel cap va ser abandonar, i així fora problema.
Però després hi vaig pensar bé...quin sentit té abandonar després de tot l'esforç que he fet per arribar on sóc?
La qüestió, però, és que se'm fa molta muntanya tornar a començar.
Quan ja tenia tot planejat, haig de tornar a començar.
I el pitjor de tot és la decepció que em queda oprimit-me el pit, hi ha moments en els que fins i tot em costa respirar.
Però la vida segueix i amb ella totes les il·lusions que hi he dipositat.
I per això, tot i que avui em costi més...continuarem caminant.
Contemplarem el món des d'un miratge perdut al mig del mar, i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
Petons!
4 comentaris:
nenaaaa!ª!!!! nu sabia k tmb tenies aki un blog!!!! jijijij sc una mika parres....jejejej
wenu nena ya veig k tas a tot arreu eh!! aixi m'agrda k nu paris!!!
wenu wapi animat eh k sino et vindre a fer passigolles i ja veuras....
un ptonas wapi!!
Ja sé, no saps qui sóc...
I certament jo tampoc sé qui ets tu,
però viatjant de perfil en perfil (tots aquells que coincideixen amb la paraula Catalunya), he trobat les teves paraules i, tot i que no eren les més alegres el món, he vist una certa màgia en elles...
No sé si escrius per diversió, per avorriment o per si ho sents de debò, però a mi m'has agradat tu! I no m'he pogut estar de comentar-te alguna cosa...
Bé res més,
petonets i...
va, et regalo un somriure.
sisi, jo com la glo, anada k aviseu!!!
I com et vaig dir ahir, segueix endavant i ho aconseguiras, la proxima anirà millor!
Petons!
PD: vigila amb el cotxe de darrera eh...;)
Bones!!
Stic fent ronda de comentaris pels Blog's, jeje. Ja vaig llegir aquesta entrada el dissabte i vaig pensar: li diras que miri un fragment d'una peli que almenys a mi em motiva moltíssim.
.....qina peli?¿ jajaja.
Doncs si, Elzabethtown, el tros en que ella té la charla amb ell després de passar la nit junts, i en la qual li diu la frase que té com a títol el meu Blog. Pos esu, si la tens, busca-ho :).
Ja em niràs preguntant tot el que vulguis sobre Perdidos e...jejeje ;).
Muuuua*
Publica un comentari a l'entrada