Sovint no és fins que et relaxes que les coses actuen per si soles. I això perquè? que fa que de sobte tot rodi sol?
Doncs que quan per fi decideixes relaxar-te actues com ets. Tal i com ets. I això no té pre.
Ho notes i ho noten.
No és fin que no creus en tu mateixa que les coses canvien.
I així ens passem la vida.
Primer moments de tensió, de por, angoixa, soledat...
...aleshores bé la confiança i de sobte tenim...
...alegria, felicitat, relax, bogeria, diversió...
I aquest és el secret de l'èxit.
L'autoconfiança que mai hauriem de perdre i és tant díficil de trobar.
Des d'aquí una abraçada feliç...
I com em diu la meva mare...
...abraça. I si mai es trenca l'abraçada; recull els trossos.
4 comentaris:
Hola mariona!!
Molt maca i amb molta raó aquesta reflexió.
L'únic que no hauria de costar tant trobar aquesta autoconfiança. La podrien posar al Google, i així tothom la trobaria ràpid, oi? Si, Àlex si...però llavors segur que no serita tant important.
Apa, marxu a jugar a futbol i desconectar de la comptabilitat! Muuua*
Bona nit nina, m'agrada el text i el nou canvi de look :)
Autoconfiança, relaxació, autoestima..paraules que sovint tenen moltissima relació!però el més important és que aprenguis..almenys tu te'n has adonat, no?
Apa reina, un petó i ens veiem
Bona nit wapissima, o..bon dia. Només volia deixar-te un missatge d'ànims, engrescamenta però sobretot optimisme davant tot plegat. Perquè si alguna cosa he après de tu és aqsta alegria incondicional que smp dones als altres, quin gran mèrit.
Avui, i entre els teus somnis..t'envio la meva dosi d'alegria que he acumulat en aqst llarg dijous. Un dijous que ha estat llarg, no t'ho nego, però que..ha estat un dia on tmb hi han hagut il·lusions i moments wachis, jeje.
Floreta, un petó ben fort i ja saps, a la tercera va la vençuda, demostra'ls-hi quin tros de dona ets!! :)
Una abraçada d'aquelles que et deixa sense aire(només una estoneta..xD)
Vale prou!!!
Fi de l'abraçada...
A RESPIRAR!!
Publica un comentari a l'entrada